dimecres, 16 d’abril del 2008

El Francolí, un riu encara viu.

Hola tots,

Avui us vull parlar d’una nova pàgina que podeu trobar per la xarxa. Una pàgina entretinguda, didàctica i bonica de veure, en fi, una pàgina fruit d’un treball de camp que queda ben pales en el seu contingut.

Us deixo el seu enllaç aquí per que la pugueu mirar vosaltres mateixos.

Espero que us agradi i que passeu una bona estona navegant en ella.

dijous, 3 d’abril del 2008

LA CECT


No cal dir que qui si algú té interès real en saber-ho només ha de posar-se en contacte amb nosaltres, però en resposta a afirmacions despectives, grolleres i llunyanes a la realitat que circulen per alguns blogs de grans savis i il·luminats, aprofito el meu blog per explicar què es la Coordinadora d’Entitats del Camp de Tarragona i com va néixer.


Ara fa tres anys, unes quantes entitats ens vam unir per tal de defensar una sèrie de reivindicacions. La trobada va ser un èxit i vam decidir unir-nos en una Agrupació, de manera assembleària i sense càrrecs ni estatuts.


Varem treballar així durant un temps, mica en mica anaven entrant entitats de caire divers i de sectors molts diferents, ja que, no era una federació veïnal, ni esportiva i no volíem silenciar ningú, ja que tots tenim problemes idèntics i, sentíem que, a la nostra ciutat i al Camp de Tarragona només s’estava donant corda a segons quines entitats veïnals amigues de...


D’aquesta manera començava a caminar una agrupació d’entitats nova, diferent i amb idees concretes. Nova perquè la formen entitats culturals, esportives, de pensionistes, A.V.V., etc. perquè tots patim els mateixos problemes, tenim les mateixes inquietuds i volem participar en aquesta societat.


No us penseu que només critiquen, volem aportar i col·laborar amb les administracions en tot allò que puguem ser-hi útils. Per cert, no pretenem fer d’Ajuntament ni res d’això, no es la nostra tasca, això si, volem que es respecti la nostra opinió. Que se’ns escolti, ni més ni menys.


Entre altres accions vam lluitar perquè s’obrís d’una vegada la rotonda d’accés al pont de Sta. Tecla, que com sabeu es l’accés per tots els veïns de Ponent a l’Hospital Joan XXIII per la T-11.


Va arribar un moment que començàvem a veure que amb la excusa de que no estàvem legalitzats cap responsable de l’administració ens volia rebre, tot i ser ja una força de representació social molt important. Llavors vam decidir donar un pas endavant i legalitzar-nos, es aquí a on vam tenir que modificar el nom per temes jurídics i passar a dir-nos Coordinadora.


No enganyem ningú, és cert que hi ha persones pròximes a CIU, jo mateix, com també hi ha companys d’altres opcions polítiques, només faltaria que simpatitzar amb un partit fos pecat, però això no té res a veure amb el que volem i pel que treballem, que no té res a veure amb la política i les qüestions importants per als ciutadans.


Som conscients que continuaran desprestigiant-nos i fent el possible per a que no tinguem espais d’opinió, forma part del joc. Som conscients que incomodem el poder quan reivindiquem que es redueixin les llistes pel metge de capçalera a un CAP; que no es prenguin decisions precipitades amb el tema de l’aigua amb perill d’hipotecar el nostre futur 25 anys més....Però continuarem alçant la nostra veu, molesti a qui molesti.


Vull deixar clar que em sento orgullós de tots i cadascun dels integrants de la CECT encara que no siguin grans enginyers, savis anònims que destrueixen per plaer.

Però son representats d’entitats amb els seus socis, i per tant, representen una realitat social, que té el mateix dret que qualsevol a associar-se i a opinar.
Em sento bé amb els amics de la petanca de Camp Clar, per exemple, són gent treballadora, senzilla, que tenen les seves inquietuds , cap d’ells té temps per seure davant d’un ordinador a posar a parir el que es vagi trobant pels blogs… Segurament molts ni tenen ordinadors, però per a mi són els meus companys, els meus amics i sobretot inverteixen el seu temps intentant millorar una miqueta aquesta societat, cosa que ja per si sola fa que els admiri a ells i tot el que fan.


Nosaltres tenim il·lusió per canviar les coses, inquietuds i problemes pels que lluitar davant qui sigui. Tenim clar que la democràcia és alguna cosa més que votar cada quatre anys. No demanarem perdó a ningú per existir, no ho farem mai, només volem defensar els nostres drets i aplicar els nostres deures.


Volem donar veu a un sector molt gran que porta molts anys silenciat. Ho estem fent.
Ho continuarem fent.