I SOPAR DE NADAL PASSIÓ GRANA; IMATGES D'UNA NIT ENTRE AMICS

I SOPAR DE NADAL PASSIÓ GRANA

El proper divendres dia 12 tenim el primer sopar de Nadal de la penya Passió Grana, cosa important per a molts de nosaltres per molts motius.

Des de que va nèixer la penya, ja fa sis anys, vam tenir molt clar les linies a seguir. Està clarissim que el nostre primer objectiu és el de recolzar al Nàstic en tot el que necessiti, això si, tenint sempre una veu propia i la nostra identitat.

Avui en dia estem a prop dels 100 socis, amb molts més amics i amigues que estan convertint Passió Grana en un referent dintre del mon Nastiquero. Però sobretot en una gran colla d'amics que ens ho passem bé fent petar la xerrada sobre fútbol i els patiments constants que ens dona el nostre Nàstic.

Fa sis anys, quan el meu amic Andreu ens va enredar a uns quants per fundar la Penya, mai haguèssim imaginat que arribariem a un dia com el del pròxim divendres. Amb un sopar amb més de 150 persones confirmades.

Des de aquest petit racó vull donar les gràcies a tots i totes les persones que heu ajudat a fer realitat que Passió Grana sigui avui en dia el que es.

Visca el Nàstic i Visca Tarragona!

Jornades Socio-Culturals L'Albada' 08, Moviment i Transparencia.

JORNADES SOCIO-CULTURALS L'ALBADA 2008

Per la nostra Associació de veïns és un orgull, un any més, poder presentar-vos aquestes jornades Socio-Culturals.

Estan organitzades des de aquest petit racó nostre amb molta il.lusió i amb la intenció de tractar tots els temes d'actualitat i que preocupen el nostre barri.

Us convido a tots a gaudir-les al màxim, com també deixeu-me una vegada més, felicitar a tots els companys de la Junta per l'excelent treball.

Dilluns 3 de novembre. 18:00 h.

Tallers dirigits a tots els nens del barri i els pares que els vulguin acompanyar amb la col·laboració dels monitors de Mediterrània-CIE, que ens aproparan a conèixer l' importància

del nostre entorn.

* Amb els més petits i l’ajut dels pares farem una divertida titella d’un peix.

* Amb els més grans construirem joguines amb materials reciclats, aprendrem a reutilitzar materials construint joguines (portar un tetra-brik net, ampolla de plàstic de litre i mig i 4

taps de plàstic )

En acabar tots els nens que hagin participat estan convidats a coca amb xocolata.

Dimarts 4 de Novembre. 19:30 h.

DIA DE L’ALBADA. Accessos i circulació .

DIMARTS 4 DE NOVEMBRE. 19.30h.

Assemblea informativa de com quedaran els accessos al nostre barri desprès de les obres a la T11 i explicació del futur Pla de Trànsit de l’Albada.

És important que tots els veïns i veïnes participeu activament en aquesta assemblea per poder expressar les vostres inquietuds i preguntes de primera mà a les administracions corresponents aprofitant que comptarem amb la presència de:

Sr. Carles Castillo. Tinent d’Alcalde de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona.

Representant de la Subdelegació del Govern a Tarragona.

En finalitzar es convida als assistents a un refrigeri.

Dimecres 5 de novembre. 19:30 h.

“Persones amb discapacitat.

REPTES vs BARRERES”

Taula rodona moderada pel Sr. Jaume Aparicio. Periodista “Diari Aquí”.

Sra. Ana Mª Alegre. Presidenta AMPA Col·legi Alba de Reus.

Sr. Ramon Piñol. President de l’Associació Tàrraco Minusvàlids.

Sra Marta Xatruch. Directora tècnica de la Fundació L’Onada. Serveis d’Integració Laboral i Habitatge.

Sr. Ángel Juárez. President de la Coordinadora d’Entitats del Camp de Tarragona.

Sra. Victoria Forns. Professora d’Antropologia aplicada al Treball Social a l’URV i Regidora del Grup Municipal de CIU a l’Ajuntament de Tarragona.

Dijous 6 de novembre. 19:30 h.

“CRISIS ECONÒMICA, família i empresa”

Taula rodona moderada pel Sr. Carles Gosálbez.

Periodista “Diari de Tarragona”.

Sr. Pau Pérez. Tinent d’Alcalde de L’àrea de Gestió econòmica i pressupostària de l’Ajuntament de Tarragona.

Sr. Roberto Villaverde. Director Caja Madrid. Oficina Torreforta.

Sr. Lluis Badia. President de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona.

Sr. Josep Joaquim Sendra. President de les PIMEC a la província de Tarragona.

Sr. Alejandro Fernández. Portaveu del Partit Popular a L'Ajuntament de Tarragona.

DIVENDRES 7 DE NOVEMBRE.

VI ANIVERSARI PENYA PASSIÓ GRANA.

"EL NOU CAMP DEL NÀSTIC, una necessitat social i esportiva."

Taula rodona moderada pel sr. Miki Tono, periodista de la secció d'esports del Diari de Tarragona.

Sr. Jose Cosano. Regidor d'esports de L'Ajuntament de Tarragona.

Sr. Josep Mª Andreu. President Club Gimnàstic de Tarragona.

Sr. A. Daniel Juárez. President A.V.V L'Albada i Prsident Penya Passió Grana.

Sr. Raul Font. Regidor del Grup Municipal de CIU a l'Ajuntament de Tarragona.

Un representant de la SAD del Gimnàstic de Tarragona.

*Durant el refrigeri ens acompanyaran jugadors de la primera plantilla del Nàstic.

La UICN aprueba la propuesta de conservación del Ebro presentada por Mediterrània-CIE

La asamblea de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) aceptó por mayoría la emisión de una recomendación para preservar la cuenca y el delta.



Tarragona, 13 de octubre de 2008.
La asamblea de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) ha aprobado la moción presentada por Mediterrània, Centre d’Iniciatives Ecològiques, para la adopción de medidas de conservación y uso racional de la cuenca y el delta del río Ebro. En las votaciones celebradas el pasado sábado la propuesta de la entidad ecologista tarraconense contó con 53 votos favorables de gobiernos; 3 votos de gobiernos en contra y 46 abstenciones. En el caso de las organizaciones no gubernamentales se obtuvieron 207 votos a favor, 2 en contra y 64 abstenciones.
Dicha moción solicita a los miembros de la UICN que reconozcan y apoyen las iniciativas de las entidades de la cuenca del río Ebro para promover la conservación y el desarrollo sostenible de la región. También insta a las diferentes administraciones españolas y europeas a rechazar medidas que puedan afectar negativamente a los ríos, su caudal y sus condiciones ecológicas (tales como trasvases, presas, captaciones de caudal…) y solicita a todas las organizaciones internacionales que apoyen a las administraciones españolas en la implementación de políticas de protección y conservación del río Ebro, especialmente del Delta.
La Asamblea de Miembros, principal órgano de gobierno de la UICN, reúne a las organizaciones integradas en la misma para debatir y decidir las políticas relativas al medio ambiente de la organización. Una vez aceptada una moción, ésta puede convertirse en una resolución o recomendación, que es el mecanismo por el cual la UICN orienta su política y programa general, influyendo en muchas decisiones de ámbito mundial en materia de medio ambiente.

El Delta, un espacio singular en peligro

Mediterrània-CIE defiende en su moción que la elevada biodiversidad que incluye toda la cuenca del Ebro, así como su desembocadura, constituyen una de las zonas de mayor interés medioambiental dentro de la Península Ibérica, especialmente el Delta del Ebro, uno de los espacios clave para muchas especies de aves durante la migración del centro y el norte de Europa hacia el sur de España y África.
La entidad recuerda que el Delta del Ebro está seriamente amenazado. Actualmente está retrocediendo, en cuanto a superficie se refiere, debido al caudal extraído del río para el consumo humano, al caudal extraído por el riego de campos de cultivo y, sobretodo, por la reducción de la carga de sedimentos que transporta a causa de los embalses presentes en la cuenca.

La intensa intervención humana en el propio delta y en la cuenca fluvial está provocando una alteración considerable tanto del medio físico como del biológico, que supone una amenaza para su sostenibilidad. Por este motivo, la entidad ecologista tarraconense reclama la adopción de medidas urgentes que eviten una degradación progresiva del Ebro.

CAMINANTE NO HAY CAMINO...

El pasado 5 de septiembre la junta directiva de la A.V.V. L'Albada encabezada por Ángel Juárez, dejó paso a una nueva junta la cual tengo el honor de presidir.
Dicha Junta está integrada por muchos y muchas de la anterior etapa, como también hay nuevas incorporaciones.
De la anterior etapa, la cual fue la encargada de fundar y activar nuestra Asociación, quiero resaltar que tuvo momentos realmente duros y no tantos, pero con una progresión digna de elogio.
Sin querer entrar en profundidad, (es imposible resumir seis años en 4 líneas), deja una Asociación con local equipado y acondicionado, unas fiestas populares asentadas y reconocidas en toda Tarragona, actividades durante todo el año, reivindicaciones como una rambla asfaltada, parque infantil, plan de tráfico y calles inauguradas, por ejemplo, son algunas de las realidades que tenemos en nuestro barrio.
Como no, aún queda mucho camino por recorrer.
Necesitamos que se reconozca de una vez por todas el nombre de L'Albada COMO NOMBRE OFICIAL DEL BARRIO.
COMO TAMBIÉN; Un nuevo plan de tráfico (con pasos elevados, espejos y señales nuevas), la zona deportiva, un parque más grande, que se limpie el "vertedero" que hay al lado de la zona verde, que se quiten los malos olores de la fábrica de piensos, equipar el local de material informático y sonido (está al caer) para activar actividades de toda índole, empezar el esplai (el mes que viene será una realidad),asentar el grupo de teatro,etc..
Seguiremos con nuestra comparsa de carnaval, nuestra semana cultural, nuestras actividades navideñas, nuestras preciosas fiestas populares,etc..
Pero sobre todo queremos seguir siendo la voz de nuestros vecinos y vecinas, esa correa de transmisión hacia los distintos responsables políticos, para que nuestro barrio siempre sea escuchado.
Tengo la suerte de tener un equipo de lujo a mi lado y la convicción de que seguiremos avanzando.
Como dice el poema... "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..."

L'ALBADA 2008; MISIÓN CUMPLIDA

Despues de dejar pasar varios dias, con la mente ya en frio, quisiera decir algunas reflexiones que rondan por mi cabeza y pretendo compartir con vosotros.

Está claro que cada año cuesta más organizar unas fiestas POPULARES en los barrios, nosotros además venimos arrastrando desde el principio la poca comprensión y falta de apoyos desde algunos sectores hacia la identidad de nuestro barrio. Aunque es de justicia reconocer que el apoyo y cariño que recibimos por parte de otros muchos sectores de nuestra sociedad tarraconense es espectacular.
Es posible que esto haya sido un aliciente más para todos los que formamos la Comisión de fiestas, pero la clave de este sonado éxito han sido el buen rollo, la ilusión y el espiritu de superación de esas más de 40 personas que han trabajado por tener unas fiestas de barrio en las cuales nos sintamos orgullosos.

Como no, el apoyo incondicional de la mayoria del barrio hacia nosotros es importantísimo también, como tambien los comercios y particulares que un año más nos han dado su amistad para poder financiar las fiestas.

Quiero dar las gracias a todos ellos, pero en especial a Juan rivas y su mujer Eli, a Julio Gutiérrez y Toni Chacón, a Charo Dominguez, Caty Maestre, Carmen LLauradó, Manuel Ramos, Gerard Ramos y su Elena, al Juan y la Zora, a Angelillo, a la Tina, a Javi Galera, Rocio Mora, David Garcia, a la Asun, Manuel Benitez, Omar Moreno, a la Familia Quiles(Jose, Edgar y mi CAPI), a Eli Chacón, Jordi Arts, Raquel Santiago, Marcial Barroso, a Albert Gutiérrez, Sergi Ramos, Jasmina Moreno, a mi Alba Chacón, Andrea Chacón, a Jordi Morales, Susana Orellana, Cristina Gutiérrez, a mi cuñado Juanma, a mi mujer Mari, a Jesús Galvan...etc.

No quiero olvidarme de ti Papa, este año eran tus últimas fiestas al frente de la Asociación, pero los que te conocemos sabemos que siempre estarás aqui. Lo llevas en la sangre...

Gracias a todos por conseguir que sigamos avanzando, como siempre digo:
"En L'Albada estamos de fiesta, estamos celebrando que hemos llegado hasta aquí...Y avanzamos."

VINE A LA FESTA!!

Els dies 18,19 i 20 de Juliol ja tornem a tenir aqui les festes de L'Albada.

Entre revetlles, activitats infantils, partits de futbol, concursos de truita, pallassos, sopar de germanor, vermuts populars, rutes en bicicleta, festes de l'escuma, play backs dels nens i nenes del barri, castell de focs, trobada de vespes, sardinada amb xistorra popular i com no... el concert de LOS SOBRAOS amb GISELA passarem tres dies inolvidables.

Des d'aqui us convido a gaudir-les amb nosaltres.

El Francolí, un riu encara viu.

Hola tots,

Avui us vull parlar d’una nova pàgina que podeu trobar per la xarxa. Una pàgina entretinguda, didàctica i bonica de veure, en fi, una pàgina fruit d’un treball de camp que queda ben pales en el seu contingut.

Us deixo el seu enllaç aquí per que la pugueu mirar vosaltres mateixos.

Espero que us agradi i que passeu una bona estona navegant en ella.

LA CECT

No cal dir que qui si algú té interès real en saber-ho només ha de posar-se en contacte amb nosaltres, però en resposta a afirmacions despectives, grolleres i llunyanes a la realitat que circulen per alguns blogs de grans savis i il·luminats, aprofito el meu blog per explicar què es la Coordinadora d’Entitats del Camp de Tarragona i com va néixer.

Ara fa tres anys, unes quantes entitats ens vam unir per tal de defensar una sèrie de reivindicacions. La trobada va ser un èxit i vam decidir unir-nos en una Agrupació, de manera assembleària i sense càrrecs ni estatuts.

Varem treballar així durant un temps, mica en mica anaven entrant entitats de caire divers i de sectors molts diferents, ja que, no era una federació veïnal, ni esportiva i no volíem silenciar ningú, ja que tots tenim problemes idèntics i, sentíem que, a la nostra ciutat i al Camp de Tarragona només s’estava donant corda a segons quines entitats veïnals amigues de...

D’aquesta manera començava a caminar una agrupació d’entitats nova, diferent i amb idees concretes. Nova perquè la formen entitats culturals, esportives, de pensionistes, A.V.V., etc. perquè tots patim els mateixos problemes, tenim les mateixes inquietuds i volem participar en aquesta societat.

No us penseu que només critiquen, volem aportar i col·laborar amb les administracions en tot allò que puguem ser-hi útils. Per cert, no pretenem fer d’Ajuntament ni res d’això, no es la nostra tasca, això si, volem que es respecti la nostra opinió. Que se’ns escolti, ni més ni menys.

Entre altres accions vam lluitar perquè s’obrís d’una vegada la rotonda d’accés al pont de Sta. Tecla, que com sabeu es l’accés per tots els veïns de Ponent a l’Hospital Joan XXIII per la T-11.

Va arribar un moment que començàvem a veure que amb la excusa de que no estàvem legalitzats cap responsable de l’administració ens volia rebre, tot i ser ja una força de representació social molt important. Llavors vam decidir donar un pas endavant i legalitzar-nos, es aquí a on vam tenir que modificar el nom per temes jurídics i passar a dir-nos Coordinadora.

No enganyem ningú, és cert que hi ha persones pròximes a CIU, jo mateix, com també hi ha companys d’altres opcions polítiques, només faltaria que simpatitzar amb un partit fos pecat, però això no té res a veure amb el que volem i pel que treballem, que no té res a veure amb la política i les qüestions importants per als ciutadans.

Som conscients que continuaran desprestigiant-nos i fent el possible per a que no tinguem espais d’opinió, forma part del joc. Som conscients que incomodem el poder quan reivindiquem que es redueixin les llistes pel metge de capçalera a un CAP; que no es prenguin decisions precipitades amb el tema de l’aigua amb perill d’hipotecar el nostre futur 25 anys més....Però continuarem alçant la nostra veu, molesti a qui molesti.

Vull deixar clar que em sento orgullós de tots i cadascun dels integrants de la CECT encara que no siguin grans enginyers, savis anònims que destrueixen per plaer.

Però son representats d’entitats amb els seus socis, i per tant, representen una realitat social, que té el mateix dret que qualsevol a associar-se i a opinar.

Em sento bé amb els amics de la petanca de Camp Clar, per exemple, són gent treballadora, senzilla, que tenen les seves inquietuds , cap d’ells té temps per seure davant d’un ordinador a posar a parir el que es vagi trobant pels blogs… Segurament molts ni tenen ordinadors, però per a mi són els meus companys, els meus amics i sobretot inverteixen el seu temps intentant millorar una miqueta aquesta societat, cosa que ja per si sola fa que els admiri a ells i tot el que fan.

Nosaltres tenim il·lusió per canviar les coses, inquietuds i problemes pels que lluitar davant qui sigui. Tenim clar que la democràcia és alguna cosa més que votar cada quatre anys. No demanarem perdó a ningú per existir, no ho farem mai, només volem defensar els nostres drets i aplicar els nostres deures.

Volem donar veu a un sector molt gran que porta molts anys silenciat. Ho estem fent.
Ho continuarem fent.

Be water, my friend!

Tot i que el nostre il·lustre Delegat del Govern de la Generalitat ens ha titllat de “mediocres” la nostra inquietud per salvar el que nosaltres considerem important segueix en peu. I és que pot ser el Senyor Sabaté es dutxa amb Solan de Cabras però nosaltres considerem que l’aigua de les nostres aixetes ha de sevir per a l’higiene personal i, a més a més, per a poder bullir un plat de verdura i l’aigua salada no satisfà aquesta necessitat bàsica.

Per això i tal i com va anunciar la CECT, engeguem aquesta consulta popular en forma de MEME per poder veure si la voluntat de la gent consisteix en transvasar aquesta aigua o no.

Ningú ens pot dir que no som solidaris, no deixem tampoc que ens diguin que som tontos!

Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Si.

Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?

No, només Mediterrània va fer una campanya similar que va resultar ser un èxit reduint el consum d’aigua en més de mil llars de la ciutat de Tarragona.

Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

A la vista està que no.

S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?

Com a bon "mediocre" crec que és indispensable.

Doncs aquestes son les preguntes del meu particular MEME i ja heu vist les meves respostes.

Ara toca que opineu vosaltres. De moment l’hi envio el MEME a:

- Alejandro Fernandez
- Joaquim Amorós
- Marc G. Martínez
- Albert Punyet

Bona aigua, vull dir, bona sort!

Bego, nosaltres també t'estimem.

Apreciada Bego,

T’adrecem aquestes línies perquè et volem fer saber que no ens hem enfadat pas pel tracte tant groller i poc imaginatiu que ens dones en el teu post perquè sabem que en el fons ets bona persona i que tota aquesta façana que ens mostres no és més que el que la teva feina t’obliga a fer. És més, ens afalaga profundament que ens creguis capaços de convèncer a tanta gent d’un tema que tu l’hi dones tanta poca importància com és l’aigua perquè això vol dir que tota aquesta gent, que no és poca, confia en nosaltres i tots sabem el que costa això avui en dia. Però sincerament Bego, no estàvem allí per feina, sinó per convicció, perquè creiem que és una lluita que val la pena de guanyar i per la nostra relació amb el moviment associatiu que no és pas nova però, sobretot, perquè l’aigua salada no calma la set.

També volem fer-te saber que entenem perfectament per el que estàs passant i per això nosaltres no entrarem en aquest joc tant brut del desprestigi, del menyspreu públic i de les comparacions de col·legi. Sabem que perquè algú sembli bo, n’hi ha d’haver algú altre que faci el paper de “poli malo” (ho hem vist a moltes pel·lícules) i per això ens solidaritzem amb tu perquè sabem que és un paper dur i no massa agradable de fer. Per això no ens enfadem i et recolzem en el teu viacrucis particular.

I perquè vegis que som bona gent, que no ens passem el dia conspirant contra el poder establert i que la manipulació no forma part del nostre dia a dia volem convidar-te a sopar. Si dona, si! Així ens podrem conèixer millor i veuràs que som gent normal, com tu.

En fi, que si acceptes la nostra invitació podràs veure que, tot i que sembla que tens al·lèrgia als de CIU , podràs comprovar que hi ha vida més enllà de les files socialistes i que encara que et sembli increïble també som persones amb arguments i opinions.

Ja per acabar, volem acomiadar-nos reiterant que no ens preocupa que diguis tantes mentides i vulguis enfonsar la nostra imatge, ja que, per sort o per desgracia, nosaltres estem dia a dia amb els nostres veïns al barri i tu no surts de segons quins despatxos.

Amb molt d’afecte,

PD: Un consell d’assessors: Fes més l’amor i menys la guerra!

Daniel Juárez i Millán i Marc Gerard Martínez i Martí.

LA CRUA REALITAT D'UNA MARE AL CAP "LA GRANJA"

A continuació us penjo una carta de la meva dona, on fa una reflexió en veu alta de la impotencia i rabia que sentim els usuaris de la nostra malmesa sanitat pública. Tot el que explica es veridic.

Hola,

Crec que parlo en nom de moltes “mamis” les quals, a l’igual que jo, estem indignades amb la seguretat social i us vull explicar el meu cas:

Tinc un nen de 2 anys al qual l’otorrino li va diagnosticar que tenia els timpans petits i que quan complís els quatre anys hauria de ser operat. Primer problema: Per que si ha de ser operat no ho fan ara que és petitet?

A causa d’això, cada cop que el meu fillet es refreda, la mucositat se l’hi acumula a l’oïda fins que aquest rebenta i supura. A Part de ser desagradable és molt dolorós i agafa unes febrades altíssimes i sempre l’hi acaben receptant antibiòtics. I ara jo afegeixo: “mamis” vosaltres que sabeu la quantitat de refredats que agafen els nostres fills durant els mesos d’hivern, imagineu-vos la quantitat d’antibiòtics que te el meu fill (i els vostres) al cos!

El passat dissabte, dia 19 de febrer, per la tarda, el meu fill va començar a trobar-se malament. 38’9 de febre, molta mucositat a la gola i sense ganes de res amb la qual cosa era lògic que el portes al Servei d’Urgències i jo contenta per que m’havien comentat que al meu CAP ara hi havia una pediatra en aquest servei, així que em vaig disposar a portar-lo i ja us podeu imaginar lo gran que va ser la meva sorpresa quan vaig arribar i al entregar la targeta el senyor que hi havia al mostrador em va dir que el pediatra només visitava els dissabtes pel matí... COM? Que passa, és que els nens no es fiquen malalts per la tarda? Que jo sàpiga els nens, o qualsevol persona malalta empitjora per la tarda-nit, veritat? Quina injustícia! Però com que ja estava allí al menys que el visitin, tot i que no les tenia totes.

Quan varem entrar a la consulta ens va rebre un metge estranger pel que vaig pensar que la medicina ja no devia ser una carrera de moda al nostre país i ara havíem d’importar facultatius d’arreu del mon.

Val a dir que no tinc res en contra d’aquest metge, ben al contrari. Va visitar al meu fill com si fos seu, va diagnosticar otitis (com sempre) i l’hi va receptar Dalsi i Apiretal, per que sempre recepten el mateix.

Així que marxem cap a casa amb el Dalsi i l’Apiretal. El diumenge be, vam estar amb aquests medicaments cada 6 hores i a les 5 del matí d’aquest mateix dia l’oïda del meu fill semblava una aixeta i el meu fill allí, aguantant com un campió. El dilluns a les 8 del matí agafo el telèfon per demanar hora la pediatra d’urgències al 977 548088 i a la primera trucada em va donar senyal, cosa rara per que sempre comunica, despengen i no se s’escolta res més que un soroll com si ells marquessin un altre numero i al segon pengen. Al segon intent ningú contesta i al tercer comunica i ja eren les dos quarts de deu i jo sense aconseguir contactar amb ells. Amb tot això agafo i truco al meu marit que em diu que anirà a demanar hora ell mateix amb persona al CAP i desprès de passar pel tràmit d’esperar a la cua al el número a la ma com a la carnisseria ens informen de que ja no hi havia Servei d’Urgències (normal, eren les 10:30h) i que tornéssim a les onze i que el visitaria una infermera i que en tot cas, i si ella ho creia necessari, trucaria al un pediatra per que vingués o que ens donaria hora per les dues de la tarda. Que havia de fer? Anar cap a casa amb el meu fill fet una bleda per després tornar cap al centre com qui passeja un diumenge pel matí? És lògic que l’Hospital Joan XXIII estigui col·lapsat. Veien el que passa en els CAP’s és normal que acabi portant el meu fill allí, no?

Com solucionem això “mamis”? A qui demanem ajuda? Ara que hi ha eleccions per que ningú parla d’aquest gran problema? La nostra salut i la dels nostres fills és més important que l’AVE i totes aquestes bajanades que prometen i en les que es gasten tants cales.

Per acabar vull felicitar a totes les persones que formen la Coordinadora d’Entitats que, com ja sabeu, estan portant a terme una campanya per la millora de la Sanitat Pública.

Com diu una de les pancartes de la Coordinadora que hi ha penjada a la porta del CAP de la Granja aquests dies: “El AVE va muy rápido, la sanidad muy despacio”

Quina llàstima!

SOCIEDAD ANESTESIADA

Estamos viviendo una época de absoluto silencio y conformismo en todas las facetas de nuestra sociedad.

Silencio muchas veces producto de nuestro estado del bienestar; comodidad, beneficios materiales, televisión basura, estómagos llenos, buena ropa, buenos coches y demás comportamientos derivados de nuestro consumismo animal.

Pero mi nariz me indica que vienen tiempos de mucha lucha, que algo se está cociendo en la calle, que poco a poco empezamos a despertar de este sueño.

Echemos un vistazo a lo que nos viene encima: sanidad pública saturada y deficiente, crisis galopante en la economía, inseguridad ciudadana, falta de viviendas sociales, hipotecas por las nubes, precios de necesidades básicas disparados, falta de agua, sube el paro, mileuristas que no llegan a final de mes, etc.

No intento enviar un mensaje pesimista, ni mucho menos, simplemente transmito lo que estamos viendo cada dia en nuestras calles y de que algo habrá que empezar a hacer.

No debemos esperar a ver que hace la sociedad por nosotros, sino ver que podemos hacer nosotros por ella.
Llegan tiempos difíciles, es cierto, pero de nosotros depende que lo sean más o menos.

¡Despertemos amigos!

Nuestros hijos y nietos no se merecen que les dejemos este negro panorama.

PENSAMENTS EN VEU ALTA

He decidit donar veu a les magnifiques persones que tinc al meu entorn, creant així una mena de finestra oberta on tots parlarem de les nostres reflexions.

Avui s'estrena una persona entranyable, que amb el nom d'Eduardo Bone, va regalant amor i pau per on camina. Va venir de Mèxic per quedar-se i he tingut la sort de conèixer de prop.

Daniel el maquinista

La vida es un tren que jamás detiene su marcha, el tiempo hace crujir cada uno de sus engranes con cada segundo que pasa. La decisión de quedarnos en la estación viendo pasar este tren, o de subirnos en él de una vez por todas (y en asiento de primera), depende de nosotros y de nuestras acciones.

Tenemos el billete comprado (repito, y en asiento de primera), pero simplemente no lo queremos usar, pensamos: ya me subiré en el siguiente. Y cuando sentimos que la estación empieza a inundarse con el vapor del nuevo tren que llega, unas cosquillas extrañas se nos cuelan por la boca del estómago, se escurren por las piernas y se nos quedan estancadas en los pies… y vemos con disimulado asombro, como esa sensación que es una mezcla explosiva de pereza y miedo, nos hace volver a donde empezamos: ya me subiré en el siguiente.

La estación vuelve a quedar vacía, el tren se ha ido, y de alguna forma nos sentimos tranquilos, porque conocemos cada rincón de la estación, sus defectos y sus virtudes, y nos sentimos seguros en ella. En cambio el tren es incierto, una incógnita, un desafío, preferimos la comodidad de aquella sala de espera con asientos aterciopelados, con servicio completo de cafetería con esos donuts de chocolate que están tan buenos.

Tenemos que hacer frente a muchos demonios internos, tal vez uno de los más monstruosos es la comodidad. Pasamos nuestros días anestesiados, sumergidos en un torbellino de confort, de aparente seguridad, hipnotizados por un espejismo de bienestar… pensando: ya me subiré en el siguiente.

Llenamos nuestra agenda con miles de ocupaciones urgentes, pero ninguna importante. Nos convencemos (y convencemos a los demás) de que estamos muuuuuy ocupados, y damos la espalda a todo lo que realmente nos importa.

Conozco a alguien que no solo viaja en asiento de primera, es el maquinista de un poderoso tren, dirige su vida. Es Daniel Juárez.

JA SOM AQUÍ!

Desprès de més de tres anys treballant i debatent sobre el futur de la nostra organització, vam decidir donar un pas endavant.

Fins ara se’ns coneixia com Agrupació d’Entitats, funcionàvem com a una entitat assembleària, sense junta directiva, ni estatuts , ni res de això. Però anàvem veient, que amb la excusa què no érem una entitat registrada, cap administració ens volia atendre.

Llavors vam decidir avançar i donar legalitat a la nostra Coordinadora i vam començar el procés d’adhesions. L’altra dia ens vam presentar a la societat amb 40 entitats ja adherides.
Volem donar veu a tota aquesta gent que no es escoltada, trencar segons quins silencis, no anem en contra de ningú, volem aportar i sobretot que se’ns torni a respectar.

És un projecte totalment novedòs, formen part no solament associacions de veïns, sinó també entitats culturals, esportives, col·lectius de dones, associacions de pensionistes,etc. A més a més ens hem obert a tot el Camp de Tarragona. Tots patim els mateixos problemes, tots estem farts, per exemple, de com funciona actualment el sistema sanitari; de com els pobles petits i els barris patim més encara la inseguretat ciutadana; de les dificultats que tenim per accedir a un habitatge digne; que ja no es compta amb segons quines entitats en cap procés de participació de les administracions; que desprès de 30 anys de reivindicació veïnal no tenim un estudi epidemiològic; i un llarg etc.

Sentireu parlar de nosaltres molt aviat...

A ti Xavi...

Aun recuerdo tu voz.

El 5 de mayo la vida me dio uno de los golpes más duros, de esos golpes que te dejan marca para siempre en tu interior.
Mi primo, mi mejor amigo, mi confidente, el hermano mayor que no tuve, se me fue.

Aun recuerdo tu voz.

Aunque aun no he superado este golpe, y creo que no lo haré nunca, he querido por primera vez hablar de mi dolor en público. Por eso, era evidente que mis primeras letras en esto de las bitácoras digitales serian para ti.

Aun recuerdo tu voz.

Para mi quedarán nuestras charlas, nuestros paseos en grúa, nuestras confidencias, nuestros ratos de copas escuchando Rock ‘n Roll. Quedaran para mi, eso nadie me lo quitará.

Aun recuerdo tu voz.

No soporto más de cinco minutos escuchar música de la “nuestra”. Algo me dice que aun estas aquí. Quizás sea mi cobardía de no querer enfrentarme a la realidad, pero cada mañana al levantarme sigo escuchando tu voz.
Simplemente Xavi, y como hemos hecho siempre, esto va por ti y por lo que tu eras.

Te quiero primo.