dimarts, 25 de març del 2008

Bego, nosaltres també t'estimem.

Apreciada Bego,

T’adrecem aquestes línies perquè et volem fer saber que no ens hem enfadat pas pel tracte tant groller i poc imaginatiu que ens dones en el teu post perquè sabem que en el fons ets bona persona i que tota aquesta façana que ens mostres no és més que el que la teva feina t’obliga a fer. És més, ens afalaga profundament que ens creguis capaços de convèncer a tanta gent d’un tema que tu l’hi dones tanta poca importància com és l’aigua perquè això vol dir que tota aquesta gent, que no és poca, confia en nosaltres i tots sabem el que costa això avui en dia. Però sincerament Bego, no estàvem allí per feina, sinó per convicció, perquè creiem que és una lluita que val la pena de guanyar i per la nostra relació amb el moviment associatiu que no és pas nova però, sobretot, perquè l’aigua salada no calma la set.

També volem fer-te saber que entenem perfectament per el que estàs passant i per això nosaltres no entrarem en aquest joc tant brut del desprestigi, del menyspreu públic i de les comparacions de col·legi. Sabem que perquè algú sembli bo, n’hi ha d’haver algú altre que faci el paper de “poli malo” (ho hem vist a moltes pel·lícules) i per això ens solidaritzem amb tu perquè sabem que és un paper dur i no massa agradable de fer. Per això no ens enfadem i et recolzem en el teu viacrucis particular.

I perquè vegis que som bona gent, que no ens passem el dia conspirant contra el poder establert i que la manipulació no forma part del nostre dia a dia volem convidar-te a sopar. Si dona, si! Així ens podrem conèixer millor i veuràs que som gent normal, com tu.

En fi, que si acceptes la nostra invitació podràs veure que, tot i que sembla que tens al·lèrgia als de CIU , podràs comprovar que hi ha vida més enllà de les files socialistes i que encara que et sembli increïble també som persones amb arguments i opinions.

Ja per acabar, volem acomiadar-nos reiterant que no ens preocupa que diguis tantes mentides i vulguis enfonsar la nostra imatge, ja que, per sort o per desgracia, nosaltres estem dia a dia amb els nostres veïns al barri i tu no surts de segons quins despatxos.

Amb molt d’afecte,

PD: Un consell d’assessors: Fes més l’amor i menys la guerra!

Daniel Juárez i Millán i Marc Gerard Martínez i Martí.

2 comentaris:

feliu ha dit...

Dani i Marc, sal, sal, molte sal.

S'han carregat la façana marítima, ens roben amb el preu de l'AVE, ens "cepillan" l'Estatut, ara ens el recanegen, el que vol pressidir el Congrès ens fot pel cap llistins telefòniques... etc. i ara ens volen vendra l'aigua de les reserves, quin cinisme, quina hipocresió. Tu juro si la convideu a un sopar li fotre un sac de sal pel cap i el "llistin" pel c...

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Pobreta Bego, tan bona noia com sembla no?, sempre amb aquest somriure... (tant fals i forçat!!), aquest tarannà, tant obert ( per els seus!!) aquest nou estil de fer política( amb la ma estesa per desprès mosegartela).
Bego, el primer dia em vas sorprendre, creia sincerament que eres persona de diàleg conciliador, després has demostrat que tot era simplement façana i que estàs feta del millor estil del Sr Sabaté. Llàstima, podria haver canviat d’opinió respecte de com sou els socialistes i m’has fet veure realment com sou. L’altre va ser un pur teatre electoral per guanyar vots.