dimarts, 21 de juliol de 2009

Festes L'Albada'09, Orgull de Barri.


Un any més el grup de persones que formen part de la Comissió de Festes de L’Albada han fet possible un somni; poder celebrar unes grans festes populars al nostre barri.
Han sigut mesos molts durs, amb moments molts baixos d’ànims, la dificultat de trobar col·laboracions en plena crisis econòmica feia tenir que començar a muntar els pressupostos més de tres vegades, però ho hem aconseguit.
És molt complicat explicar amb paraules el meu sentiment d’agraïment, satisfacció i admiració vers totes les dones i homes que s’ho han treballat. Com dels amics i veïns que un altra vegada ens han fet costat d’una manera exemplar, amb més o menys aportacions econòmiques, com també d’una manera moral.
L’Albada fa temps que es una realitat, un barri que es mostra orgullós de ser-ho i amb unes ganes de lluitar increïbles. Lluitar, per exemple, per a que se’ns reconegui el nostre nom de manera oficial d’una vegada per totes.
Han sigut tres dies intensos, plens d’activitats de tot tipus, amb un èxit de participació, on passat pel barri milers de persones i com sempre els hem rebut amb els braços oberts. Aquest es el nostre tarannà, Som L’Albada i Som Tarragona.
A L’Albada estem de festa, estem celebrant que hem arribat fins aquí… I Avancem!.
Gràcies a tots i totes!

dijous, 28 de maig de 2009

EL OPIO DEL PUEBLO

A l’època dels Romans existía el que ara es diría pa i circ, que consistia en fotre grans espectacles als circs romans, llençant persones als lleons davant la bogeria de la plebe, alhora que tiraven pa als pobres que no tenien per menjar.
Era la manera de tenir el poble entretingut mentres aclamaven al emperador tirà de torn.
A mitjans del segle XX aquesta fórmula continuaba existint i se la coneixia com “El opio del pueblo”, canviant el circ per l’esport d’elit del moment.
Aquesta reflexió que vull compartir amb vosaltres la faig amb la ressaca del impressionant triplet aconseguit per aquest Barça històric, ja que, encara que com a futbolero nastiquer i cule estic exultant d’alegria, no puc més que indignar-me amb algunes coses que no m’agraden.
He llegit que TV3 (la televisió pública de Catalunya) va enviar 250 treballadors a Roma a cobrir la final, realitzant una programació de més de 9 hores, i això que no va donar el partit!!!.
Vaig veure com més de 20 politics estaven a la llotja de Roma, qüestió que mai he entes. Que fan allà tants representants en un partit de futbol? L’esport ha de ser de la societat civil, i ens grans ocasions com la d’ahir, que era un dels millors partits que es poden veure, puc entendre que hagi dos o tres representants del país i la ciutat al costat de Laporta i tal… Però més de 20 era necessari?.
Mentrestant els brètols de sempre van destrossar tot el que podien a les celebracions pels carrers de Barcelona. Deixant en evidencia una vegada més, als màxims responsables dels dispositius de seguretat i reflectint que alguna cosa no rutlla be en aquesta societat.
Visca el Barça! Si senyor, gràcies a guardiola i el seu equipaç per fer-nos gaudir d’aquest meravellós futbol, però que ningú ho utilitzi per tapar les mancances i misèries de l’època actual.

divendres, 27 de febrer de 2009

L'ALBADA AL CARNAVAL, ESPERIT DE SUPERACIÓ.







Tinc poc a dir, ha sigut una experiència meravellosa. Ja no només per quedar premiats entre les tretze millors comparses de Tarragona, sino pel bon ambient, il.lusió i sacrifici que ha mostrat tots i cadascun dels que han participat i col.laborat en aquesta comparsa.

Sou un clar exemple de l'esperit de superació, un exemple de que voler es poder i de que amb un somriure les coses surten millor.

Des de aquí us vull tornar a felicitar i us encoratjo a seguir en la mateixa línia.

Visca L'Albada!.






dimarts, 13 de gener de 2009

Que bueno que viniste Messi!



De muy pequeñito escuché que el fútbol era solo una excusa para ser feliz, esta frase del gran Johan Cruyff se me quedó grabada en mi retina hasta el dia de hoy.

Los que me conoceis sabeis que soy un apasionado de este deporte llamado fútbol, sabeis tambien que aparte de mi Nàstic, siempre he sido culé. Por eso, y tambien porque no me apetecia hablar de otras cosas que actualmente me entristecen, quería compartir con vosotros la opinion sobre este fuera de serie llamado Leo Messi.

Hacía mucho tiempo que no me enganchaba al barça de esta manera, verle jugar ha vuelto a hacer que salte como un niño y llame a mis colegas para comentar el partido.

Es un auténtico diablo con el balon en los pies, en el uno contra uno es imparable, tiene un chut durisimo, seco, veloz como ninguno, solidario con los compañeros (que se lo pregunten a Eto'o) y encima juega en el Barça.

Para mi, hoy en dia es el mejor jugador del mundo, (ni cristiano ronaldo ni ostias!), y él, junto a ese gran elenco de futbolistas que dirige con maestria Guardiola hacen que por un rato me olvide de mis penas, del horror en Gaza, de la Tarragona paralizada, de la maldita crisis, del pinchazo del Nàstic, del trabajo, etc..

Que quereis que os diga, solo por estos ratos a mi me vale la pena ser futbolero. No creeis?.