dijous, 31 de gener de 2008

JA SOM AQUÍ!



Desprès de més de tres anys treballant i debatent sobre el futur de la nostra organització, vam decidir donar un pas endavant.


Fins ara se’ns coneixia com Agrupació d’Entitats, funcionàvem com a una entitat assembleària, sense junta directiva, ni estatuts , ni res de això. Però anàvem veient, que amb la excusa què no érem una entitat registrada, cap administració ens volia atendre.


Llavors vam decidir avançar i donar legalitat a la nostra Coordinadora i vam començar el procés d’adhesions. L’altra dia ens vam presentar a la societat amb 40 entitats ja adherides.
Volem donar veu a tota aquesta gent que no es escoltada, trencar segons quins silencis, no anem en contra de ningú, volem aportar i sobretot que se’ns torni a respectar.


És un projecte totalment novedòs, formen part no solament associacions de veïns, sinó també entitats culturals, esportives, col·lectius de dones, associacions de pensionistes,etc. A més a més ens hem obert a tot el Camp de Tarragona. Tots patim els mateixos problemes, tots estem farts, per exemple, de com funciona actualment el sistema sanitari; de com els pobles petits i els barris patim més encara la inseguretat ciutadana; de les dificultats que tenim per accedir a un habitatge digne; que ja no es compta amb segons quines entitats en cap procés de participació de les administracions; que desprès de 30 anys de reivindicació veïnal no tenim un estudi epidemiològic; i un llarg etc.


Sentireu parlar de nosaltres molt aviat...

dissabte, 26 de gener de 2008

A ti Xavi...

Aun recuerdo tu voz.

El 5 de mayo la vida me dio uno de los golpes más duros, de esos golpes que te dejan marca para siempre en tu interior.
Mi primo, mi mejor amigo, mi confidente, el hermano mayor que no tuve, se me fue.

Aun recuerdo tu voz.


Aunque aun no he superado este golpe, y creo que no lo haré nunca, he querido por primera vez hablar de mi dolor en público. Por eso, era evidente que mis primeras letras en esto de las bitácoras digitales serian para ti.

Aun recuerdo tu voz.

Para mi quedarán nuestras charlas, nuestros paseos en grúa, nuestras confidencias, nuestros ratos de copas escuchando Rock ‘n Roll. Quedaran para mi, eso nadie me lo quitará.

Aun recuerdo tu voz.

No soporto más de cinco minutos escuchar música de la “nuestra”. Algo me dice que aun estas aquí. Quizás sea mi cobardía de no querer enfrentarme a la realidad, pero cada mañana al levantarme sigo escuchando tu voz.
Simplemente Xavi, y como hemos hecho siempre, esto va por ti y por lo que tu eras.

Te quiero primo.