dimecres, 9 de juliol del 2008

VINE A LA FESTA!!


Els dies 18,19 i 20 de Juliol ja tornem a tenir aqui les festes de L'Albada.
Entre revetlles, activitats infantils, partits de futbol, concursos de truita, pallassos, sopar de germanor, vermuts populars, rutes en bicicleta, festes de l'escuma, play backs dels nens i nenes del barri, castell de focs, trobada de vespes, sardinada amb xistorra popular i com no... el concert de LOS SOBRAOS amb GISELA passarem tres dies inolvidables.
Des d'aqui us convido a gaudir-les amb nosaltres.

dimecres, 16 d’abril del 2008

El Francolí, un riu encara viu.

Hola tots,

Avui us vull parlar d’una nova pàgina que podeu trobar per la xarxa. Una pàgina entretinguda, didàctica i bonica de veure, en fi, una pàgina fruit d’un treball de camp que queda ben pales en el seu contingut.

Us deixo el seu enllaç aquí per que la pugueu mirar vosaltres mateixos.

Espero que us agradi i que passeu una bona estona navegant en ella.

dijous, 3 d’abril del 2008

LA CECT


No cal dir que qui si algú té interès real en saber-ho només ha de posar-se en contacte amb nosaltres, però en resposta a afirmacions despectives, grolleres i llunyanes a la realitat que circulen per alguns blogs de grans savis i il·luminats, aprofito el meu blog per explicar què es la Coordinadora d’Entitats del Camp de Tarragona i com va néixer.


Ara fa tres anys, unes quantes entitats ens vam unir per tal de defensar una sèrie de reivindicacions. La trobada va ser un èxit i vam decidir unir-nos en una Agrupació, de manera assembleària i sense càrrecs ni estatuts.


Varem treballar així durant un temps, mica en mica anaven entrant entitats de caire divers i de sectors molts diferents, ja que, no era una federació veïnal, ni esportiva i no volíem silenciar ningú, ja que tots tenim problemes idèntics i, sentíem que, a la nostra ciutat i al Camp de Tarragona només s’estava donant corda a segons quines entitats veïnals amigues de...


D’aquesta manera començava a caminar una agrupació d’entitats nova, diferent i amb idees concretes. Nova perquè la formen entitats culturals, esportives, de pensionistes, A.V.V., etc. perquè tots patim els mateixos problemes, tenim les mateixes inquietuds i volem participar en aquesta societat.


No us penseu que només critiquen, volem aportar i col·laborar amb les administracions en tot allò que puguem ser-hi útils. Per cert, no pretenem fer d’Ajuntament ni res d’això, no es la nostra tasca, això si, volem que es respecti la nostra opinió. Que se’ns escolti, ni més ni menys.


Entre altres accions vam lluitar perquè s’obrís d’una vegada la rotonda d’accés al pont de Sta. Tecla, que com sabeu es l’accés per tots els veïns de Ponent a l’Hospital Joan XXIII per la T-11.


Va arribar un moment que començàvem a veure que amb la excusa de que no estàvem legalitzats cap responsable de l’administració ens volia rebre, tot i ser ja una força de representació social molt important. Llavors vam decidir donar un pas endavant i legalitzar-nos, es aquí a on vam tenir que modificar el nom per temes jurídics i passar a dir-nos Coordinadora.


No enganyem ningú, és cert que hi ha persones pròximes a CIU, jo mateix, com també hi ha companys d’altres opcions polítiques, només faltaria que simpatitzar amb un partit fos pecat, però això no té res a veure amb el que volem i pel que treballem, que no té res a veure amb la política i les qüestions importants per als ciutadans.


Som conscients que continuaran desprestigiant-nos i fent el possible per a que no tinguem espais d’opinió, forma part del joc. Som conscients que incomodem el poder quan reivindiquem que es redueixin les llistes pel metge de capçalera a un CAP; que no es prenguin decisions precipitades amb el tema de l’aigua amb perill d’hipotecar el nostre futur 25 anys més....Però continuarem alçant la nostra veu, molesti a qui molesti.


Vull deixar clar que em sento orgullós de tots i cadascun dels integrants de la CECT encara que no siguin grans enginyers, savis anònims que destrueixen per plaer.

Però son representats d’entitats amb els seus socis, i per tant, representen una realitat social, que té el mateix dret que qualsevol a associar-se i a opinar.
Em sento bé amb els amics de la petanca de Camp Clar, per exemple, són gent treballadora, senzilla, que tenen les seves inquietuds , cap d’ells té temps per seure davant d’un ordinador a posar a parir el que es vagi trobant pels blogs… Segurament molts ni tenen ordinadors, però per a mi són els meus companys, els meus amics i sobretot inverteixen el seu temps intentant millorar una miqueta aquesta societat, cosa que ja per si sola fa que els admiri a ells i tot el que fan.


Nosaltres tenim il·lusió per canviar les coses, inquietuds i problemes pels que lluitar davant qui sigui. Tenim clar que la democràcia és alguna cosa més que votar cada quatre anys. No demanarem perdó a ningú per existir, no ho farem mai, només volem defensar els nostres drets i aplicar els nostres deures.


Volem donar veu a un sector molt gran que porta molts anys silenciat. Ho estem fent.
Ho continuarem fent.

dilluns, 31 de març del 2008

Be water, my friend!


Tot i que el nostre il·lustre Delegat del Govern de la Generalitat ens ha titllat de “mediocres” la nostra inquietud per salvar el que nosaltres considerem important segueix en peu. I és que pot ser el Senyor Sabaté es dutxa amb Solan de Cabras però nosaltres considerem que l’aigua de les nostres aixetes ha de sevir per a l’higiene personal i, a més a més, per a poder bullir un plat de verdura i l’aigua salada no satisfà aquesta necessitat bàsica.

Per això i tal i com va anunciar la CECT, engeguem aquesta consulta popular en forma de MEME per poder veure si la voluntat de la gent consisteix en transvasar aquesta aigua o no.
Ningú ens pot dir que no som solidaris, no deixem tampoc que ens diguin que som tontos!

Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Si.
Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?
No, només Mediterrània va fer una campanya similar que va resultar ser un èxit reduint el consum d’aigua en més de mil llars de la ciutat de Tarragona.
Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

A la vista està que no.
S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?
Com a bon "mediocre" crec que és indispensable.
Doncs aquestes son les preguntes del meu particular MEME i ja heu vist les meves respostes.

Ara toca que opineu vosaltres. De moment l’hi envio el MEME a:
- Alejandro Fernandez
- Joaquim Amorós
- Marc G. Martínez
- Albert Punyet

Bona aigua, vull dir, bona sort!

dimarts, 25 de març del 2008

Bego, nosaltres també t'estimem.

Apreciada Bego,

T’adrecem aquestes línies perquè et volem fer saber que no ens hem enfadat pas pel tracte tant groller i poc imaginatiu que ens dones en el teu post perquè sabem que en el fons ets bona persona i que tota aquesta façana que ens mostres no és més que el que la teva feina t’obliga a fer. És més, ens afalaga profundament que ens creguis capaços de convèncer a tanta gent d’un tema que tu l’hi dones tanta poca importància com és l’aigua perquè això vol dir que tota aquesta gent, que no és poca, confia en nosaltres i tots sabem el que costa això avui en dia. Però sincerament Bego, no estàvem allí per feina, sinó per convicció, perquè creiem que és una lluita que val la pena de guanyar i per la nostra relació amb el moviment associatiu que no és pas nova però, sobretot, perquè l’aigua salada no calma la set.

També volem fer-te saber que entenem perfectament per el que estàs passant i per això nosaltres no entrarem en aquest joc tant brut del desprestigi, del menyspreu públic i de les comparacions de col·legi. Sabem que perquè algú sembli bo, n’hi ha d’haver algú altre que faci el paper de “poli malo” (ho hem vist a moltes pel·lícules) i per això ens solidaritzem amb tu perquè sabem que és un paper dur i no massa agradable de fer. Per això no ens enfadem i et recolzem en el teu viacrucis particular.

I perquè vegis que som bona gent, que no ens passem el dia conspirant contra el poder establert i que la manipulació no forma part del nostre dia a dia volem convidar-te a sopar. Si dona, si! Així ens podrem conèixer millor i veuràs que som gent normal, com tu.

En fi, que si acceptes la nostra invitació podràs veure que, tot i que sembla que tens al·lèrgia als de CIU , podràs comprovar que hi ha vida més enllà de les files socialistes i que encara que et sembli increïble també som persones amb arguments i opinions.

Ja per acabar, volem acomiadar-nos reiterant que no ens preocupa que diguis tantes mentides i vulguis enfonsar la nostra imatge, ja que, per sort o per desgracia, nosaltres estem dia a dia amb els nostres veïns al barri i tu no surts de segons quins despatxos.

Amb molt d’afecte,

PD: Un consell d’assessors: Fes més l’amor i menys la guerra!

Daniel Juárez i Millán i Marc Gerard Martínez i Martí.

dimarts, 26 de febrer del 2008

LA CRUA REALITAT D'UNA MARE AL CAP "LA GRANJA"




A continuació us penjo una carta de la meva dona, on fa una reflexió en veu alta de la impotencia i rabia que sentim els usuaris de la nostra malmesa sanitat pública. Tot el que explica es veridic.

Hola,


Crec que parlo en nom de moltes “mamis” les quals, a l’igual que jo, estem indignades amb la seguretat social i us vull explicar el meu cas:


Tinc un nen de 2 anys al qual l’otorrino li va diagnosticar que tenia els timpans petits i que quan complís els quatre anys hauria de ser operat. Primer problema: Per que si ha de ser operat no ho fan ara que és petitet?


A causa d’això, cada cop que el meu fillet es refreda, la mucositat se l’hi acumula a l’oïda fins que aquest rebenta i supura. A Part de ser desagradable és molt dolorós i agafa unes febrades altíssimes i sempre l’hi acaben receptant antibiòtics. I ara jo afegeixo: “mamis” vosaltres que sabeu la quantitat de refredats que agafen els nostres fills durant els mesos d’hivern, imagineu-vos la quantitat d’antibiòtics que te el meu fill (i els vostres) al cos!


El passat dissabte, dia 19 de febrer, per la tarda, el meu fill va començar a trobar-se malament. 38’9 de febre, molta mucositat a la gola i sense ganes de res amb la qual cosa era lògic que el portes al Servei d’Urgències i jo contenta per que m’havien comentat que al meu CAP ara hi havia una pediatra en aquest servei, així que em vaig disposar a portar-lo i ja us podeu imaginar lo gran que va ser la meva sorpresa quan vaig arribar i al entregar la targeta el senyor que hi havia al mostrador em va dir que el pediatra només visitava els dissabtes pel matí... COM? Que passa, és que els nens no es fiquen malalts per la tarda? Que jo sàpiga els nens, o qualsevol persona malalta empitjora per la tarda-nit, veritat? Quina injustícia! Però com que ja estava allí al menys que el visitin, tot i que no les tenia totes.


Quan varem entrar a la consulta ens va rebre un metge estranger pel que vaig pensar que la medicina ja no devia ser una carrera de moda al nostre país i ara havíem d’importar facultatius d’arreu del mon.


Val a dir que no tinc res en contra d’aquest metge, ben al contrari. Va visitar al meu fill com si fos seu, va diagnosticar otitis (com sempre) i l’hi va receptar Dalsi i Apiretal, per que sempre recepten el mateix.


Així que marxem cap a casa amb el Dalsi i l’Apiretal. El diumenge be, vam estar amb aquests medicaments cada 6 hores i a les 5 del matí d’aquest mateix dia l’oïda del meu fill semblava una aixeta i el meu fill allí, aguantant com un campió. El dilluns a les 8 del matí agafo el telèfon per demanar hora la pediatra d’urgències al 977 548088 i a la primera trucada em va donar senyal, cosa rara per que sempre comunica, despengen i no se s’escolta res més que un soroll com si ells marquessin un altre numero i al segon pengen. Al segon intent ningú contesta i al tercer comunica i ja eren les dos quarts de deu i jo sense aconseguir contactar amb ells. Amb tot això agafo i truco al meu marit que em diu que anirà a demanar hora ell mateix amb persona al CAP i desprès de passar pel tràmit d’esperar a la cua al el número a la ma com a la carnisseria ens informen de que ja no hi havia Servei d’Urgències (normal, eren les 10:30h) i que tornéssim a les onze i que el visitaria una infermera i que en tot cas, i si ella ho creia necessari, trucaria al un pediatra per que vingués o que ens donaria hora per les dues de la tarda. Que havia de fer? Anar cap a casa amb el meu fill fet una bleda per després tornar cap al centre com qui passeja un diumenge pel matí? És lògic que l’Hospital Joan XXIII estigui col·lapsat. Veien el que passa en els CAP’s és normal que acabi portant el meu fill allí, no?


Com solucionem això “mamis”? A qui demanem ajuda? Ara que hi ha eleccions per que ningú parla d’aquest gran problema? La nostra salut i la dels nostres fills és més important que l’AVE i totes aquestes bajanades que prometen i en les que es gasten tants cales.


Per acabar vull felicitar a totes les persones que formen la Coordinadora d’Entitats que, com ja sabeu, estan portant a terme una campanya per la millora de la Sanitat Pública.


Com diu una de les pancartes de la Coordinadora que hi ha penjada a la porta del CAP de la Granja aquests dies: “El AVE va muy rápido, la sanidad muy despacio”


Quina llàstima!



dimarts, 12 de febrer del 2008

SOCIEDAD ANESTESIADA


Estamos viviendo una época de absoluto silencio y conformismo en todas las facetas de nuestra sociedad.

Silencio muchas veces producto de nuestro estado del bienestar; comodidad, beneficios materiales, televisión basura, estómagos llenos, buena ropa, buenos coches y demás comportamientos derivados de nuestro consumismo animal.

Pero mi nariz me indica que vienen tiempos de mucha lucha, que algo se está cociendo en la calle, que poco a poco empezamos a despertar de este sueño.

Echemos un vistazo a lo que nos viene encima: sanidad pública saturada y deficiente, crisis galopante en la economía, inseguridad ciudadana, falta de viviendas sociales, hipotecas por las nubes, precios de necesidades básicas disparados, falta de agua, sube el paro, mileuristas que no llegan a final de mes, etc.

No intento enviar un mensaje pesimista, ni mucho menos, simplemente transmito lo que estamos viendo cada dia en nuestras calles y de que algo habrá que empezar a hacer.

No debemos esperar a ver que hace la sociedad por nosotros, sino ver que podemos hacer nosotros por ella.
Llegan tiempos difíciles, es cierto, pero de nosotros depende que lo sean más o menos.

¡Despertemos amigos!

Nuestros hijos y nietos no se merecen que les dejemos este negro panorama.