dijous, 25 de setembre del 2008

CAMINANTE NO HAY CAMINO...



El pasado 5 de septiembre la junta directiva de la A.V.V. L'Albada encabezada por Ángel Juárez, dejó paso a una nueva junta la cual tengo el honor de presidir.
Dicha Junta está integrada por muchos y muchas de la anterior etapa, como también hay nuevas incorporaciones.
De la anterior etapa, la cual fue la encargada de fundar y activar nuestra Asociación, quiero resaltar que tuvo momentos realmente duros y no tantos, pero con una progresión digna de elogio.
Sin querer entrar en profundidad, (es imposible resumir seis años en 4 líneas), deja una Asociación con local equipado y acondicionado, unas fiestas populares asentadas y reconocidas en toda Tarragona, actividades durante todo el año, reivindicaciones como una rambla asfaltada, parque infantil, plan de tráfico y calles inauguradas, por ejemplo, son algunas de las realidades que tenemos en nuestro barrio.
Como no, aún queda mucho camino por recorrer.
Necesitamos que se reconozca de una vez por todas el nombre de L'Albada COMO NOMBRE OFICIAL DEL BARRIO.
COMO TAMBIÉN; Un nuevo plan de tráfico (con pasos elevados, espejos y señales nuevas), la zona deportiva, un parque más grande, que se limpie el "vertedero" que hay al lado de la zona verde, que se quiten los malos olores de la fábrica de piensos, equipar el local de material informático y sonido (está al caer) para activar actividades de toda índole, empezar el esplai (el mes que viene será una realidad),asentar el grupo de teatro,etc..
Seguiremos con nuestra comparsa de carnaval, nuestra semana cultural, nuestras actividades navideñas, nuestras preciosas fiestas populares,etc..
Pero sobre todo queremos seguir siendo la voz de nuestros vecinos y vecinas, esa correa de transmisión hacia los distintos responsables políticos, para que nuestro barrio siempre sea escuchado.
Tengo la suerte de tener un equipo de lujo a mi lado y la convicción de que seguiremos avanzando.
Como dice el poema... "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..."

diumenge, 3 d’agost del 2008

L'ALBADA 2008; MISIÓN CUMPLIDA



Despues de dejar pasar varios dias, con la mente ya en frio, quisiera decir algunas reflexiones que rondan por mi cabeza y pretendo compartir con vosotros.

Está claro que cada año cuesta más organizar unas fiestas POPULARES en los barrios, nosotros además venimos arrastrando desde el principio la poca comprensión y falta de apoyos desde algunos sectores hacia la identidad de nuestro barrio. Aunque es de justicia reconocer que el apoyo y cariño que recibimos por parte de otros muchos sectores de nuestra sociedad tarraconense es espectacular.
Es posible que esto haya sido un aliciente más para todos los que formamos la Comisión de fiestas, pero la clave de este sonado éxito han sido el buen rollo, la ilusión y el espiritu de superación de esas más de 40 personas que han trabajado por tener unas fiestas de barrio en las cuales nos sintamos orgullosos.

Como no, el apoyo incondicional de la mayoria del barrio hacia nosotros es importantísimo también, como tambien los comercios y particulares que un año más nos han dado su amistad para poder financiar las fiestas.

Quiero dar las gracias a todos ellos, pero en especial a Juan rivas y su mujer Eli, a Julio Gutiérrez y Toni Chacón, a Charo Dominguez, Caty Maestre, Carmen LLauradó, Manuel Ramos, Gerard Ramos y su Elena, al Juan y la Zora, a Angelillo, a la Tina, a Javi Galera, Rocio Mora, David Garcia, a la Asun, Manuel Benitez, Omar Moreno, a la Familia Quiles(Jose, Edgar y mi CAPI), a Eli Chacón, Jordi Arts, Raquel Santiago, Marcial Barroso, a Albert Gutiérrez, Sergi Ramos, Jasmina Moreno, a mi Alba Chacón, Andrea Chacón, a Jordi Morales, Susana Orellana, Cristina Gutiérrez, a mi cuñado Juanma, a mi mujer Mari, a Jesús Galvan...etc.

No quiero olvidarme de ti Papa, este año eran tus últimas fiestas al frente de la Asociación, pero los que te conocemos sabemos que siempre estarás aqui. Lo llevas en la sangre...

Gracias a todos por conseguir que sigamos avanzando, como siempre digo:
"En L'Albada estamos de fiesta, estamos celebrando que hemos llegado hasta aquí...Y avanzamos."

dimecres, 9 de juliol del 2008

VINE A LA FESTA!!


Els dies 18,19 i 20 de Juliol ja tornem a tenir aqui les festes de L'Albada.
Entre revetlles, activitats infantils, partits de futbol, concursos de truita, pallassos, sopar de germanor, vermuts populars, rutes en bicicleta, festes de l'escuma, play backs dels nens i nenes del barri, castell de focs, trobada de vespes, sardinada amb xistorra popular i com no... el concert de LOS SOBRAOS amb GISELA passarem tres dies inolvidables.
Des d'aqui us convido a gaudir-les amb nosaltres.

dimecres, 16 d’abril del 2008

El Francolí, un riu encara viu.

Hola tots,

Avui us vull parlar d’una nova pàgina que podeu trobar per la xarxa. Una pàgina entretinguda, didàctica i bonica de veure, en fi, una pàgina fruit d’un treball de camp que queda ben pales en el seu contingut.

Us deixo el seu enllaç aquí per que la pugueu mirar vosaltres mateixos.

Espero que us agradi i que passeu una bona estona navegant en ella.

dijous, 3 d’abril del 2008

LA CECT


No cal dir que qui si algú té interès real en saber-ho només ha de posar-se en contacte amb nosaltres, però en resposta a afirmacions despectives, grolleres i llunyanes a la realitat que circulen per alguns blogs de grans savis i il·luminats, aprofito el meu blog per explicar què es la Coordinadora d’Entitats del Camp de Tarragona i com va néixer.


Ara fa tres anys, unes quantes entitats ens vam unir per tal de defensar una sèrie de reivindicacions. La trobada va ser un èxit i vam decidir unir-nos en una Agrupació, de manera assembleària i sense càrrecs ni estatuts.


Varem treballar així durant un temps, mica en mica anaven entrant entitats de caire divers i de sectors molts diferents, ja que, no era una federació veïnal, ni esportiva i no volíem silenciar ningú, ja que tots tenim problemes idèntics i, sentíem que, a la nostra ciutat i al Camp de Tarragona només s’estava donant corda a segons quines entitats veïnals amigues de...


D’aquesta manera començava a caminar una agrupació d’entitats nova, diferent i amb idees concretes. Nova perquè la formen entitats culturals, esportives, de pensionistes, A.V.V., etc. perquè tots patim els mateixos problemes, tenim les mateixes inquietuds i volem participar en aquesta societat.


No us penseu que només critiquen, volem aportar i col·laborar amb les administracions en tot allò que puguem ser-hi útils. Per cert, no pretenem fer d’Ajuntament ni res d’això, no es la nostra tasca, això si, volem que es respecti la nostra opinió. Que se’ns escolti, ni més ni menys.


Entre altres accions vam lluitar perquè s’obrís d’una vegada la rotonda d’accés al pont de Sta. Tecla, que com sabeu es l’accés per tots els veïns de Ponent a l’Hospital Joan XXIII per la T-11.


Va arribar un moment que començàvem a veure que amb la excusa de que no estàvem legalitzats cap responsable de l’administració ens volia rebre, tot i ser ja una força de representació social molt important. Llavors vam decidir donar un pas endavant i legalitzar-nos, es aquí a on vam tenir que modificar el nom per temes jurídics i passar a dir-nos Coordinadora.


No enganyem ningú, és cert que hi ha persones pròximes a CIU, jo mateix, com també hi ha companys d’altres opcions polítiques, només faltaria que simpatitzar amb un partit fos pecat, però això no té res a veure amb el que volem i pel que treballem, que no té res a veure amb la política i les qüestions importants per als ciutadans.


Som conscients que continuaran desprestigiant-nos i fent el possible per a que no tinguem espais d’opinió, forma part del joc. Som conscients que incomodem el poder quan reivindiquem que es redueixin les llistes pel metge de capçalera a un CAP; que no es prenguin decisions precipitades amb el tema de l’aigua amb perill d’hipotecar el nostre futur 25 anys més....Però continuarem alçant la nostra veu, molesti a qui molesti.


Vull deixar clar que em sento orgullós de tots i cadascun dels integrants de la CECT encara que no siguin grans enginyers, savis anònims que destrueixen per plaer.

Però son representats d’entitats amb els seus socis, i per tant, representen una realitat social, que té el mateix dret que qualsevol a associar-se i a opinar.
Em sento bé amb els amics de la petanca de Camp Clar, per exemple, són gent treballadora, senzilla, que tenen les seves inquietuds , cap d’ells té temps per seure davant d’un ordinador a posar a parir el que es vagi trobant pels blogs… Segurament molts ni tenen ordinadors, però per a mi són els meus companys, els meus amics i sobretot inverteixen el seu temps intentant millorar una miqueta aquesta societat, cosa que ja per si sola fa que els admiri a ells i tot el que fan.


Nosaltres tenim il·lusió per canviar les coses, inquietuds i problemes pels que lluitar davant qui sigui. Tenim clar que la democràcia és alguna cosa més que votar cada quatre anys. No demanarem perdó a ningú per existir, no ho farem mai, només volem defensar els nostres drets i aplicar els nostres deures.


Volem donar veu a un sector molt gran que porta molts anys silenciat. Ho estem fent.
Ho continuarem fent.

dilluns, 31 de març del 2008

Be water, my friend!


Tot i que el nostre il·lustre Delegat del Govern de la Generalitat ens ha titllat de “mediocres” la nostra inquietud per salvar el que nosaltres considerem important segueix en peu. I és que pot ser el Senyor Sabaté es dutxa amb Solan de Cabras però nosaltres considerem que l’aigua de les nostres aixetes ha de sevir per a l’higiene personal i, a més a més, per a poder bullir un plat de verdura i l’aigua salada no satisfà aquesta necessitat bàsica.

Per això i tal i com va anunciar la CECT, engeguem aquesta consulta popular en forma de MEME per poder veure si la voluntat de la gent consisteix en transvasar aquesta aigua o no.
Ningú ens pot dir que no som solidaris, no deixem tampoc que ens diguin que som tontos!

Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Si.
Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?
No, només Mediterrània va fer una campanya similar que va resultar ser un èxit reduint el consum d’aigua en més de mil llars de la ciutat de Tarragona.
Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

A la vista està que no.
S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?
Com a bon "mediocre" crec que és indispensable.
Doncs aquestes son les preguntes del meu particular MEME i ja heu vist les meves respostes.

Ara toca que opineu vosaltres. De moment l’hi envio el MEME a:
- Alejandro Fernandez
- Joaquim Amorós
- Marc G. Martínez
- Albert Punyet

Bona aigua, vull dir, bona sort!

dimarts, 25 de març del 2008

Bego, nosaltres també t'estimem.

Apreciada Bego,

T’adrecem aquestes línies perquè et volem fer saber que no ens hem enfadat pas pel tracte tant groller i poc imaginatiu que ens dones en el teu post perquè sabem que en el fons ets bona persona i que tota aquesta façana que ens mostres no és més que el que la teva feina t’obliga a fer. És més, ens afalaga profundament que ens creguis capaços de convèncer a tanta gent d’un tema que tu l’hi dones tanta poca importància com és l’aigua perquè això vol dir que tota aquesta gent, que no és poca, confia en nosaltres i tots sabem el que costa això avui en dia. Però sincerament Bego, no estàvem allí per feina, sinó per convicció, perquè creiem que és una lluita que val la pena de guanyar i per la nostra relació amb el moviment associatiu que no és pas nova però, sobretot, perquè l’aigua salada no calma la set.

També volem fer-te saber que entenem perfectament per el que estàs passant i per això nosaltres no entrarem en aquest joc tant brut del desprestigi, del menyspreu públic i de les comparacions de col·legi. Sabem que perquè algú sembli bo, n’hi ha d’haver algú altre que faci el paper de “poli malo” (ho hem vist a moltes pel·lícules) i per això ens solidaritzem amb tu perquè sabem que és un paper dur i no massa agradable de fer. Per això no ens enfadem i et recolzem en el teu viacrucis particular.

I perquè vegis que som bona gent, que no ens passem el dia conspirant contra el poder establert i que la manipulació no forma part del nostre dia a dia volem convidar-te a sopar. Si dona, si! Així ens podrem conèixer millor i veuràs que som gent normal, com tu.

En fi, que si acceptes la nostra invitació podràs veure que, tot i que sembla que tens al·lèrgia als de CIU , podràs comprovar que hi ha vida més enllà de les files socialistes i que encara que et sembli increïble també som persones amb arguments i opinions.

Ja per acabar, volem acomiadar-nos reiterant que no ens preocupa que diguis tantes mentides i vulguis enfonsar la nostra imatge, ja que, per sort o per desgracia, nosaltres estem dia a dia amb els nostres veïns al barri i tu no surts de segons quins despatxos.

Amb molt d’afecte,

PD: Un consell d’assessors: Fes més l’amor i menys la guerra!

Daniel Juárez i Millán i Marc Gerard Martínez i Martí.